"Lleialtat, treball, sacrifici"

Per Miquel Badals Torrecillas

Graderies de seients de plàstic que formen línies quadribarrades. Passadissos de ciment. El soroll inconfusible de quan una bota de futbol colpeja la pilota. Crits, onomatopeies més que paraules discursives, de nens i adults. Els cartells de les parets fosques i aspres et recorden que està prohibit mirar el mòbil, ets aquí per gaudir veient un partit. T’indiquen també que no es toleraran comentaris xenòfobs o masclistes de cap tipus, una altra vegada, ets aquí per gaudir del futbol, res més. Ets al Gol Nord del Narcís Sala.

Membre de Desperdicis. "Miquel". Imatge: Miquel Badals Torrecillas

​Aquí mateix és on em trobo amb en Miquel -nom escollit com a llicència que es pren l'autor de l'escrit- un jove d'estil quotidià i casual que m'espera per compartir una xerrada sobre la seva gran passió, la UESA. (Unió Esportiva Sant Andreu). En Miquel explica que és soci del Sant Andreu des de fa més de 15 anys i a partir d'aquesta dada, asseguts a les graderies de l'estadi que ell considera casa seva, entaulem una conversa sobre passions, política i futbol.

Tot comença explicant-me el naixement de Desperdicis, grup ultra de la UESA, que sorgeix l'any 2007 com altres ja grups ,ja existents, d'animació minúsculs i desorganitzats com Andreuencs o Nucli Fènix. Tal com ens explica en Miquel es tractava de "diferents redskins que apareixien pel barri", però amb certes particularitats "Volíem ser un grup d'animació ultra, organitzat i amb un marcat caràcter polític a diferència dels anteriors".

Seguim amb la conversa mentre un entrenador dóna instruccions a un grup de nens inquiets amb una pilota als peus. Li pregunto encuriosit sobre la capacitat que té un club modest de 3a divisió per moure a tantíssimes persones en horaris intempestius. Segons ell la clau és "la proximitat que existeix entre l'afició i el club" i afegeix "A més a més, des que l'equip va descendir a 3a, l'essència del club ha ressorgit i s'ha aproximat a la realitat social del poble que l'envolta".

"El futbol és política"

És en aquest moment en el qual em plantejo si els grans equips tenen un vincle real amb les causes socials amb què conviuen els seus aficionats, penso per exemple, en el partit a porta tancada que el FC Barcelona va jugar després dels fets de l'1 d'octubre de 2017. També, en la insistència en què, des de mitjans i institucions, se'ns repeteix que política i esport no s'han de barrejar. Segons en Miquel: "El futbol és política, dir que no s'ha de mesclar amb la política és una blasfèmia de cara a l'aficionat." Li preocupa especialment el tema dels preus abusius que solen tenir les entrades als estadis de primera categoria, "siguis de dretes o d'esquerres és evident que afecta totalment a la classe obrera, no tothom pot pagar una entrada de 100€ cada cap de setmana".

Entrenament del juvenil de la UESA. Imatge: Guillem Francàs

Quan li pregunto pel què diferencia al Sant Andreu, concebut com a futbol de barri humil, dels equips multimilionaris que dominen el mercat del futbol modern, m'explica que "el Sant Andreu viu molt més de peus a terra amb allò que l'envolta". És a dir, només els equips que estan en sintonia amb el seu barri poden entendre els problemes reals als quals s'ha d'enfrontar la seva afició. Per aquest motiu, acaben esdevenint un eix vertebrador del teixit associatiu del seu entorn, "a escala sociològica el Madrid i el Barça estan a l'estratosfera, els barris no conflueixen en res amb el club, no tenen cap mena d'incidència".

Tenint en compte aquesta situació. És possible que alguns antics seguidors dels equips de primera divisió hagin acabat animant a les grades del Sant Andreu? "Conec a gent que avui dia són aficionats del Sant Andreu perquè han renegat dels grans clubs". M'explica el cas d'un parell d'amics seus que s'han cansat del "duopoli econòmic" que només pensa en "els diners" i "en vendre samarretes". Opina que per tal que la gent senti realment els colors i la passió pel futbol, els clubs haurien de formar part del món social i intervenir amb major incidència en aquells aspectes claus de la vida política.

En aquest sentit, els Desperdicis són clau per dotar d'ideologia i solidaritat el que podria semblar simple entreteniment. "Ser d'esquerres i venir de barri obrer es constata cada vegada que vens al camp. Hi ha gent que també vol viure el futbol d'una altra manera, que vol expressar la seva voluntat en el món social, és a dir, el món de tots". És el cas d'Argentina, on diversos clubs s'han manifestat públicament demanant justícia per les víctimes del feixisme. Segons en Miquel, aquest és el model que cal seguir, ja que tot bon ultra s'hauria de regir per tres valors: "lleialtat, treball i sacrifici".