top of page
Buscar

"Aquí el primer equip no està aïllat del futbol base"

  • Foto del escritor: L'Andreuenca
    L'Andreuenca
  • 5 may 2019
  • 6 Min. de lectura

Actualizado: 10 may 2019


Parlem amb Jonathan Simón, un amant del futbol que porta temps treballant en la formació de jugadors en diferents clubs. En Jonathan, en el seu primer any a Sant Andreu, ens explica perquè la UESA és un club tan especial: el sentiment de poble, la importància de la cantera, la proximitat entre els joves i el primer equip, la filosofia de joc... L'essència d'un club històric que es fa fàcil d'estimar.


L'arribada a la UESA


Andreuenca: Com has acabat entrant al Sant Andreu com a coordinador del Juvenil A?

Jonathan Simón: Jo he entrat aquest any a formar part del Sant Andreu, amb l’equip del Juvenil. Abans havia estat entrenant a altres clubs com el Sabadell, però quan em va sorgir l’oportunitat d’entrar a la UESA vaig estar encantat.



Guillem Francàs conversant amb Jonathan Simón al Narcís Sala. Imatge: L'Andreurenca

A: Quan vas tenir aquesta oportunitat, eres conscient de la gent que mou un club com la UESA, de la dimensió que té?

JS: És el primer cop que entrava a un club amb una estructura tan gran, tant pel que fa al primer equip com a la resta de categories i és cert que em feia una mica de por. Em feia respecte el fet de venir aquí sense conèixer a ningú però al final ha estat tot al revés. És un club molt familiar: tothom es coneix i, al final, el primer equip també atrau a gran part dels entrenadors. Al final tot ha sortit molt bé.


L'essència del club


A: Aquesta familiaritat és el que fa de la UESA un club únic?

JS: Sí, aquesta essència és el que fa que el Sant Andreu sigui diferent a qualsevol altre lloc on he pogut estar. L’atracció cap al primer equip fa que hi hagi un cert sentiment cap al club, que els jugadors del planter vagin a mirar els partits. En el meu cas, porto només un any aquí i ja em sento com si fos del Sant Andreu de tota la vida, no em perdo ni un partit. És un club que atrau a molta gent. Evidentment, no tanta com un equip de Primera Divisió, però sí que es nota molt el sentiment de poble.


"Porto només un any i ja em sento com si fos del Sant Andreu de tota la vida"

La proximitat entre l'equip i els joves


A: Tenint en compte tot això, creus que els joves del planter veuen la possibilitat real d’arribar al primer equip?

JS: A les categories inferiors els joves veuen molt propera la possibilitat d’arribar-hi. El primer equip transmet una sensació de gran professionalitat, i des del planter els jugadors veuen que la possibilitat és real.


A: Per tant, aquí els juvenils juguen amb la idea de quedar-se i arribar al primer equip a diferencia de molts altres clubs, oi?

JS: Aquí no veuen el primer equip com un punt aïllat del futbol base. Jo per exemple, tinc la sort d'estar al Juvenil A, que és la part més propera al primer equip en aquest sentit i al final quan entrenem compartim mig camp nosaltres i mig cap el primer equip. És a dir, la relació és molt més propera. Fins i tot tenim jugadors que ja han debutat i també fa que els companys ho vegin com a una oportunitat de cara el futur.



Jonathan Simón al Narís Sala, durant l'entrenament del Juvenil A. Imatge: L'Andreuenca


A: I els jugadors també els hi agrada anar a veure el partit del primer equip?

JS: Si, sempre s'intenta i més en temps de playoff, perquè al final això també els fa sentir part d'un tot.


A: Per tu què significa Desperdicis? Com s'entenen els seus valors dins del futbol base? Se'n parla? Saben que aquest club representa uns valors?

JS: En l'àmbit polític dins del futbol base no es toquen aquests temes, tot i que evidentment, si van a veure els partits comparteixen grada amb ells. Al final el que agrada i veuen més és l'esperit d'animar a l'equip durant tot el partit i donar-ho tot a la grada, és amb el que es queden realment. Nosaltres no els hem de transmetre cap missatge polític, si després ells a nivell individual ho escolten i s'interessen ja és cosa seva.





La Filosofia de joc


A: El Sant Andreu també té una forma de joc molt marcada? Totes les categories del club segueixen una mateixa corrent?

JS: Intentem fer una metodologia comuna on cada entrenador després agafa el que millor li va amb els seus jugadors, ja que no tenim la sort de tenir el pressupost que tenen el Barça, l'Espanyol o aquests equips multimilionaris que es poden permetre fitxar només jugadors que són del seu model de joc. Partint d'aquí, tu has d'intentar gestionar amb el que tens i al final ho acabes portant al teu terreny. Sempre tenint en compte en primer lloc els valors i el respecte tant cap els companys com cap als rivals i que els nens aprenguin i gaudeixin.


A: Dins del món del futbol base, per experiència pròpia, quan et tocava el Sant Andreu a la lliga sabies que et tocava un equip fort i que té un estil de joc. Els nois encara tenen consciència de que jugar aquí és portar la samarreta d'un equip històric i amb un gran nom?

JS: Ho saben, saben que venir al Narcís Sala és complicat. Quan arribes aquí, ho coneguis o no, només entrar a l'estadi ja t'imposa un cert respecte.


A: Com es va viure, vist pels juvenils, l'arribada aquí d'un club com l'Atlètic de Madrid?

JS: Des d'aquí es va viure amb una gran il·lusió, però ja no només els juvenils, tothom. Perquè això no té res a veure amb anar al camp del Barça i veure allà a grans jugadors i molta expectació, aquí estàs a casa teva. És aquí on fem la vida i ho considerem casa nostra i clar, que tot allò que veus per la tele, aquell nivell de professionalitat, els grans jugadors, tota l'afició, ho tenies a casa teva. Va ser una sort i un privilegi.

"És aquí on fem vida i ho considerem casa nostra. El partit contra l'Atlètic de Madrid va ser una sort i un privilegi"

Jonathan Serret al Narcís Sala Imatge: L'Andreuenca
Jonathan Simón al Narcís Sala, amb el Juvenil A entrenant al fons. Imatge: L'Andreuenca

A: Tornant al teu cas, d'una persona que arriba nova aquest any en un club amb tanta identitat, tu ara penses en quedar-te si segueix tot amb la normalitat de la UESA?

JS: Sí, jo ara mateix no penso en una possible sortida en cap moment, perquè al final has d'estar on estiguis a gust i on et tractin bé i jo aquí he fet amics. Jo ara mateix faig la meva vida aquí, cada dia de la setmana arribo aquí a les 16:00, m'hi estic fins les 21.00, anem a sopar junts, és a dir, hi ha molt bona relació i m'hi sento a casa.


A: I la relació amb els Juvenils? És diferent, més personal o intentes distanciar-te una mica més?

JS: Bé, els juvenils ja no són el mateix que el futbol base, aquí són ben bé el filial del primer equip, llavors no és la mateixa relació que quan són més joves i estan en pura època d'aprenentatge. A aquesta edat ja comencen a ser més els teus amics, tenint sempre en compte la posició que cadascú ocupa.


A: Els Juvenils estan en una edat en què ja hi ha moviments de fitxatges, tots el nois que juguen aquí són del barri?

JS: Tenim nois de tot arreu, tenim gent que és d'aquí de Sant Andreu i també molts nois que són dels voltants, al final pel nom i la història del club captes a molts joves que es veuen atrets pel primer equip i la identitat del club.


L'afició


A: Clar a nosaltres ens va sobtar que el Natxo, quan el vam entrevistar, ens digués que era de Vilassar de Mar...

JS: És això, el Sant Andreu atreu a gent de tot arreu on hi hagi futbol, de fet jo tampoc sóc d'aquí a prop, jo sóc de Vallcarca i estic molt més proper del club rival que no del Sant Andreu.


"El Sant Andreu atreu a gent de tot arreu on hi hagi futbol"


A: Ara com es planteja el final de lliga del primer equip? S'anima a categories inferiors a assistir als partits?

JS: I tant, nosaltres sempre animem a tots els jugadors de la UESA a anar als partits, saben que tenen entrada a tots els partits i que seran benvinguts.


A: Creus que el Sant Andreu li dona molta importància a la cantera?

JS: Jo crec que si, perquè al final el juvenil està enfocat a ser el filial del primer equip i evidentment sempre intentem que tothom qui pugi el primer equip sigui de la casa. Cada entrenament intentem que un o dos dels nostres jugadors entrenin amb el primer equip i que poc a poc agafin confiança per poder debutar.


A: En els partits dels juvenils també teniu tanta afició a les grades?

JS: Evidentment no és el mateix que amb el primer equip, però igualment a cada partit tenim afició que ens ve a animar. No omplim grades però no som com moltes grades mortes que hi ha a a la majoria de camps quan juga el juvenil, tenim més aficionats que no només els pares dels nois.






Commentaires

bottom of page