'El primer any aquí no m'imaginava que m'acabaria comprant un pis davant del camp'
- L'Andreuenca
- 4 may 2019
- 8 Min. de lectura
Actualizado: 10 may 2019
Ton Alcover és moltes coses i també moltes persones. És jugador, capità, motivador, però també és pare de dos fills. En aquest moment està complint la seva segona etapa al Sant Andreu i se sent un més. Un més del club, però també del poble. S'ha guanyat el respecte de molts i molts s'han guanyat el seu. És una persona tranquil·la, que li agrada gaudir de la família i que se identifica amb el lloc en el que està. Que gaudeix de jugar davant una afició increïble. Però també creiem que té més històries per a explicar-nos, i per això ens endinsem en una conversa amb ell. Ens guia pel Narcís Sala, temple del Sant Andreu, fins a asseure'ns al més alt del camp. Malgrat la pluja, de fons es veu al Juvenil A entrenar. Res millor que el soroll de la pilota per a entaular una conversa -una mica més que- futbolera.
De la seva vida personal
Andreuenca: Qui és Ton Alcover i qui ets fora dels terrenys de joc? És a dir, més enllà del futbol.
Ton Alcover: Ara des de fa 3 anys vaig ser pare per primera vegada i fa vuit mesos ho vaig ser per segona. I fora dels terrenys de joc em dedico gairebé al 100% als dos nens.
A: Com és la relació entre ser pare i el futbol? Pots dedicar-hi molt temps?
TA: Es complementa bé. Els futbolistes tenim la gran sort que treballem poques hores al dia i podem dedicar molt temps a la família. El que passa a vegades és que el dia de partit
prefereixes descansar més però en general es combina molt bé.
La situació de l'equip
A: Pel que fa les opcions d'arribar a playoff, on juntament amb l'Horta sou el millor equip de la segona volta, quan vau guanyar a l'últim segon al camp del Sants, va ser un punt d'inflexió per seguir creient en les possibilitats d'arribar-hi?
TA: Penso que aquell és el que va confirmar que sí que es podia. Sí que és cert que abans va haver-hi dues o tres victòries consecutives molt importants i ara crec que portem catorze partits seguits sense perdre. I allà a Sants sí que potser va ser el punt on la gent i el nostre entorn va començar a creure-hi de veritat. Nosaltres evidentment estàvem convençuts que teníem opcions i que encara en tenim.
A: I després, la setmana passada vau tenir el que va ser una final pels playoff contra l'Horta. Teníeu el resultat de cara gran part del partit però al final van acabar empatant. Després d'aquest partit clau com veieu les opcions?
TA: La cosa és que ara no depenem de nosaltres. Si haguéssim guanyat sí que dependriem de nosaltres. Per tant ara estem obligats a guanyar els tres partits que ens queden, hem de fer la nostra feina. Això ho tenim claríssim, encara que l'Horta no punxi nosaltres no podem punxar perquè si ells falléssin i nosaltres també, no ens ho perdonaríem mai. Així que el que esperem és sumar els 9 punts començant per l'Europa aquí a casa i ara ja oblidar-nos del partit amb l'Horta.
'Va ser un pal dur després d'anar 1-3 rebre el tercer gol quan faltaven cinc minuts per acabar'
A: Anímicament va ser dur veure que anaveu 1-3 i pensar que ho teniu molt a prop? I us deixa un regust a derrota l'empat veient com va anar el partit?
TA: Anímicament l'equip està molt fort perquè portem una dinàmica molt bona, comptant la Copa Catalunya ja són uns 14 o 15 partits sense perdre i anímicament estem bé. Però sí que va ser un pal dur després d'anar 1-3 rebre el tercer gol quan faltaven cinc minuts per acabar. Sí que ens va deixar més tocats i per nosaltres va ser una derrota.
A: En aquest partit també va haver-hi molta polèmica amb els aficionats del Sant Andreu que es van quedar fora tot i tenir entrada. Es podia haver arribat a una solució mediada?
TA: Està clar que aquí hi ha algun error. Uns donen la culpa a uns i els altres als altres. El que és increïble és que gent amb una entrada a la mà no la deixessin entrar a un recinte esportiu i més parlant de Tercera Divisió. És cert que el Sant Andreu mou una de gent que no és habitual a la categoria però era previsible que unes 500 o 600 persones de Sant Andreu es mourien per veure el partit. Així que per mi l'Horta no va estar gens encertat amb el que va fer.
Què representa la UESA
A: Ara que has tret que el Sant Andreu mou molta gent en comparació a molts clubs de la mateixa categoria i de categories superiors fins i tot, com es viu aquesta relació dins del camp entre equip i afició?
TA: Dins del camp el que és increïble és que perdis o guanyis sempre tens a gent que t'està animant i cridant. I molts cops només per això ja et sents obligat a còrrer, esforçar-te i a lluitar per aconseguir els tres punts. Hi ha gent que arriba nova i que encara no ho viu però a final d'any crec que tothom veu que el primordial en aquest club és la gent que l'envolta.
A: I amb els nens petits això es nota també? Veus molts nens al camp? Són uns valors que ja venen donats a la gent del barri?
TA: Jo crec que sí. Jo visc aquí a Sant Andreu, i surts al carrer i veus gent pel barri que porta la samarreta de l'equip. Això vagis on vagis a qualsevol poble de Barcelona o dels voltants no ho veus. Aquí la gent és del Sant Andreu i després serà del Barça o del Madrid.
'Crec que Desperdicis és un pilar pel club. No diria que el més important, perquè això és tot el conjunt, però són vitals'
A: Aquí al club també teniu el vostre grup d'animació, que és Desperdicis, que estan lligats a una ideologia concreta i que són molt fidels a l'equip. Quina relació teniu amb Desperdicis i amb els valors que representen tant ells com el club?
TA: Crec que són un pilar pel club. No diria que el més important, perquè això és tot el conjunt, però són vitals. És gent que no falla mai, i els valors que representen ja sigui antifeixisme, antiracisme, etc. jo personalment m'hi sento molt identificat i políticament també. Però la gent que és més nova o que li és més igual tots aquests temes polítics, quan s'està acabant l'any acaben molt ficats en l'onda que transmeten.
A: Des del vestuari teniu la sensació de tenir una relació molt propera amb Desperdicis?
JTA: o per exemple sí, tinc amics que són membres de Desperdicis, però hi ha d'altres companys que no els coneixen de res. Però com et deia a final d'any ja saben que aquesta gent no falla mai, defensen moltes coses que són comunes i que també hi creuen. És per això que com t'he dit són un pilar fonamental del club.
A: I com a capità, què representa la UESA per tu i què representa ser el capità d'un equip que mou un sentiment i que molta gent realment és fan del Sant Andreu.
TA: Et puc dir que el primer any que vaig estar aquí no m'imaginava que m'acabaria comprant un pis aquí davant del camp, que m'acabaria quedant al barri. És un poble i un club que poc a poc et van enganxant. Com tot té les seves coses dolentes, però n'hi ha moltes més de bones que són les que et fan quedar-te. I bé, ja vaig ser capità l'últim any de la primera etapa que vaig estar al club, i aquest any ho torno a ser i és un orgull ser-ho d'un club com el Sant Andreu, s'agraeix.
A: Amb diferència d'altres clubs que hagis pogut estar, veure la mobilització dels aficionats, de tot el que representa, com et planteges tota la temporada com a capità i com s'afronten els partits importants?
TA: És una gran responsabilitat, perquè al final representes una plantilla de 23 jugadors i representes un club. A més el Sant Andreu és diferent a tots els altres clubs. Et sents més obligat i tens més responsabilitat més que res pel que dèieu, per la mobilització d'aficionats, és un club que és diferent.
A: Amb el temps que ja portes aquí, quina creus que és la clau d'aquest èxit com a club i institució?
TA: Jo vaig estar l'any que vam baixar, i quan vam arribar a les 5 del matí tornant de València el dia que havíem perdut la categoria, ens vam trobar que Desperdicis ens estava esperant per animar-nos amb bengales i molts crits. Quan veus això, entens que és un club que la gent se l'estima de veritat, a qualsevol altre club vindrien a insultar i no a animar. Allò va ser probablement un punt d'inflexió. Crec que ara estant a Tercera hi ha més massa social i que en general es mou més gent que aquella època quan estàvem a Segona B. El perquè no ho sé. Som una plantilla que sempre ho dona tot i que lluita tot i potser és el que ha acabat d'enganxar a la gent.
L'eliminatòria davant l'Atlètic de Madrid
A: I en aquest sentit creus que l'eliminatòria de Copa contra l'Atlètic de Madrid ha pogut motivar més a la gent a venir al camp per seguir l'equip?
TA: Sí que ha sigut un punt extra perquè la gent veiés el Sant Andreu i perquè la gent que encara no coneixia el club el conegui. Que un equip de Tercera arribés als setzens de final és una cosa que es dóna poques vegades. I potser sí que és una de les coses que ha fet que la gent segueixi venint.
A: A nivell personal com es viu una eliminatòria com aquesta? Et centres en disfrutar o també es planteja que per què no es pot aconseguir eliminar-los?
TA: La setmana prèvia a l'anada que vam jugar aquí, hi havia càmeres de tots els canals, et trucaven de diferents mitjans. I és quan et sents futbolista professional de veritat. Van ser dues setmanes increïbles. Però sí que vam sortir a intentar guanyar i a competir. A casa vam tenir bons moments, de fet crèiem en l'empat o guanyar quan vam tenir un travesser als últims minuts. I la primera part que vam fer al Wanda penso que és increible, que vam donar un nivell altíssim i que no ho vam posar gens fàcil.
'Sempre és una passada jugar contra un equip que juga la Champions'
A: És un somni com a jugador poder jugar contra un equip com l'Atlètic?
TA: Jo vaig tenir la sort fa cinc anys quan també ens va tocar l'Atlètic a la Copa del Rei i per tant era el segon cop que jugava contra ells. Però sempre és una passada jugar contra un equip que juga la Champions. Ara esperem que es torni a repetir d'aquí poc.
A: I per anar acabant, dimecres passat vau guanyar la final de la Copa Catalunya. Aquest partit també pot ser una bona motivació per seguir lluitant els playoff?
TA: Vulguis o no és un títol, i un títol que a Catalunya és important. Es tracta de la Copa Catalunya absoluta on hi ha equips de Segona i Segona B, i hem sigut campions. Sí que crec que ens ajudarà a acabar amb les màximes ganes i il·lusió possible l'últim tram de temporada.
Aquest és Ton Alcover. Una persona que juga a futbol amb la mateixa il·lusió que un nen. Que es va plantejar un objectiu i està fent tot el possible per a aconseguir-lo. Que es va lesionar i va treballar de forma incansable per a estar l'abans possible amb el seus buscant el somni dels playoffs. Un enamorat del club en el que juga i que se sent orgullós de ser un dels capitans. Però també una persona que té compromís social i que s’identifica amb els valors que defensa Desperdicis.
Entrevista del diari Marca a Ton Alcover abans de l'eliminatòria davant l'Atlètic de Madrid: https://www.marca.com/futbol/atletico/2018/12/05/5c06b2f2ca4741c3018b45bb.html
Resum del partir on es va coronar la UESA a la Copa Catalunya: https://beteve.cat/esports/sant-andreu-vilafranca-copa-catalunya-2019/
Crònica del empat entre la UESA i l'Horta: http://www.uesantandreu.cat/2019/04/aqui-no-es-rendeix-ningu-3-3/
Comments