"El Sant Andreu és com l’orgull del poble, hi ha un gran sentiment de pertinença"
- L'Andreuenca
- 8 abr 2019
- 5 Min. de lectura
En Francesc Ripoll, estudiant de periodisme, ens explica cóm ha estat la seva primera experiència laboral en una ràdio de Sant Andreu. La història d'una persona que va arribar a Sant Andreu amb l'objectiu de endinsar-se en el món del periodisme i que, al cap d'uns anys, ja s'ha convertit en una part més de la UESA, en un seguidor més.
Com a periodista, vaig començar a seguir el Sant Andreu a finals de la temporada 2015/16. Des de l’abril d’aquell any fins la temporada passada he estat a Ràdio Trini Jove, ràdio del barri de Sant Andreu-Trinitat Vella. Des de l’inici d’aquesta temporada ja estic seguint els partits des de la pròpia ràdio del club.
Al principi, quan hi vaig entrar, sí que coneixia el club però pràcticament no el seguia. I ja el primer any vaig al·lucinar. És un equip que per estar a una Tercera Divisió mou molta gent. La UESA és dels equips de la categoria que té més seguiment. A més, darrera de tot això també hi ha més de 100 anys d’història. Per la gent de Sant Andreu, la UESA és com l’orgull del poble. Els seguidors no reconeixen Sant Andreu com un barri, sinó com el poble que era abans. Tot això fa que el sentiment de pertinença al club sigui molt més gran. Si a molta gent els preguntes si són del Barça et diran que no, que ells són de la UESA. És una afició que no falla, que cada diumenge van al camp, encara que s’hagin de desplaçar. Sigui el partit que sigui i juguin a la categoria que juguin, l’afició seguirà venint al camp. És evident que quan hi ha uns Playoffs d’ascens o et jugues alguna cosa important es nota molt en el nombre d’espectadors. Però mai veuràs el Narcís Sala buit. És lògic que, quan estàs a una categoria superior, les expectatives són molt més ambicioses i s’acaba notant molt en el seguiment de l’equip. Però per ser un Tercera Divisió, el Sant Andreu té una gran afició. La comunió que hi ha entre club i afició és bestial, és la gran essència de l’equip.
De cara al futur jo crec que aquest sentiment de pertinença al club seguirà present. És cert que el futbol cada vegada mou més diners i hi ha clubs com el Barça, City o Paris Saint-Germain que cada vegada seran més poderosos. Però tot i ser futbol, al cap i a la fi són dos mons totalment diferents. Òbviament, el més normal per la gran majoria de nens és ser d’un gran club. Però aquí veus que els més joves s’aprecien molt la UESA. Estic segur que si els preguntes, molts et diran que són del Sant Andreu, que per ells és un equip de veritat. Des d’aquí al club es dona gran importància a la cantera. Es formen molt bé als nens, tant com a jugadors com a persones, i això fa es sentin identificats amb el club. Al final, t’enriqueix molt més ser d’un club com el Sant Andreu perquè és molt més pròxim i fins i tot sovint tens l’oportunitat d’estar amb els jugadors i parlar amb ells. Als equips grans és tot molt més fred, hi ha molta distància entre club o afició i els jugadors.
Com ja he destacat abans, la formació de jugadors és molt important pel club. Per la UESA, la cantera és primordial, i de fet té equips en lligues importants des dels més petits, els benjamins, fins al juvenil. I al final, aquesta gran aposta pel futbol base dona els seus fruits. De fet, un dels jugadors de la plantilla, el Josu, és també entrenador de l’infantil. També hi ha jugadors del primer equip que han passat per la cantera i porten tota la vida jugant al club. Com a tots els equips, és molt important tenir una bona base. No només per interessos futbolístics, sinó perquè al final l’important és que estàs formant persones. El Sant Andreu sap que això es vital i s’aposta molt pel futbol base.
"El Sant Andreu té un seguiment periodístic correcte. Sempre hi ha coses a millorar"
Pel que fa als mitjans, tot és molt diferent. Al final, tothom sap que el periodisme és un negoci i pels grans mitjans, el que ven és el Barça, el Madrid o equips de primera. Tenint en compte això, entenc que a Tercera Divisió no se’ls doni tant de bombo. Però aquesta també és una mica la màgia que tenen les categories semiprofesionals, que tot és molt més proper i t’ho fas molt més teu. El Sant Andreu tampoc es pot queixar en aquest sentit. En molts partits, està BTV, que retransmet els partits i també fa la crònica, Ràdio Marca, també hi ha el mateix club, que facilita les notes de premsa i, finalment, està la ràdio del club i altres mitjans del barri com Ràdio TriniJove, Esport Andreuenc o l’Exprés de Sant Andreu. Tot i que sempre es pot millorar algun aspecte, la UESA té un seguiment periodístic molt correcte.
Des del club també es donen moltes facilitats perquè qualsevol mitjà pugui accedir-hi. I no només això, des de la zona de premsa no només s’obra als grans mitjans, sinó que pot facilitar acreditació a qualsevol persona que la necessiti. Al final és un club modest i això també s’entén. No crec que cap equip de Tercera Divisió es negui a això, sinó al contrari. Al final es bo perquè ells són els primers interessats a que se’ls doni veu.
Aquest any, hem tingut la sort de viure una eliminatòria de Copa del Rei contra un dels grans, l’Atlético de Madrid. En aquella eliminatòria i l’anterior, que ja es sabia que podia venir “un gran” al Narcís Sala, hi va haver molta diferència a un partit normal, tant pel que fa al públic com a la zona de premsa. El dia de l’Atlético va ser impressionant. El camp estava a rebentar i el seguiment va ser molt mediàtic. Aquell dia si que van venir grans mitjans de comunicació La Cope, TV3 o Gol TV. La gent estava més animada que mai. Tot aquest sentiment de pertinença al club es va transformar en il·lusió i durant setmanes es va estar parlant del partit a tot el barri. I al final això es va transmetre al resultat. Van quedar 0-1, però el Sant Andreu va tenir ocasions clares per empatar. L’experiència va ser espectacular.
"El Sant Andreu m'ha donat molt"
En la meva experiència personal, el Sant Andreu m’ha donat molt. Quan vaig començar, simplement volia tenir alguna experiència en el món i, així, començar a aprendre l’ofici de periodista. Però a mesura que ha anat passant el temps, vas sentint més proximitat amb l’equip. La UESA és un club que transmet moltes coses, i evidentment més enllà del futbol. Les iniciatives socials, les apostes que fan pel futbol base, la sintonia entre club i afició. Al final tot això m’ha sobtat molt i cada cop més he anat agafant molta més estima al club. Fins al punt en que acabes vivint la situació del club de forma molt més personal. De fet, quan l’equip està malament i els resultats no acompanyen fins i tot pateixo. Ara mateix em sento una part més del Sant Andreu. A més aquest any estem gaudint molt i he viscut experiències inoblidables com poder anar al Wanda Metropolitano. Tot i que professionalment potser no estaré lligat al club tota la vida, tot i que seria molt maco poder-se guanyar la vida així, sempre hi estaré vinculat d’una forma o altre. Soc i seré un seguidor més de la UESA.
Comments